Arguments per la democràcia, al carrer i a l’aula

 

Ben entrat ja el segle XXI, es poden percebre senyals de què el model de democràcia sorgit d'occident es troba sotmès a un creixent descrèdit. Això és resultat de processos de llarg abast, fruit de les contradiccions dels mateixos models occidentals. Aquests, que són definits de manera més precisa com a "democràcies parcials" o "imperfectes", estableixen una participació ocasional i ritualitzada de la ciutadania en el procés polític, i per això, més aviat, l'empenyen a centrar-se en la dimensió privada de la vida.

En realitat, en la història de la cohabitació entre el sistema capitalista i la democràcia sempre s'ha plantejat com una necessitat primordial la de mantenir la dimensió de l'organització econòmica, com el marc de relacions i legislacions polítiques relacionades amb ella, fora de l'àmbit de decisió democràtic. Aquest és un poder reservat a un estrat de potentats. Amb la progressiva "naturalització" de les constants que donen lloc al sistema capitalista - la seva acceptació cada cop més acrítica - la democràcia va quedant escapçada, i perd la seva dimensió de marc per a una realització col·lectiva. 

Actualment, a l'escenari occidental es promou la idea que el màxim camp de realització personal és el propi enriquiment privat, a través d'una competència agonística amb la resta de la comunitat. Per això la democràcia comença a ser representada com un obstacle, fútil i absurd, respecte a les aspiracions d'una ciutadania concebuda més com a aspirants a "propietaris".

Amb la idea de fer un recordatori dels beneficis de les democràcies que hem conegut a occident – i recordant les seves mancances - caldrà realitzar un petit recorregut històric. Això permetrà observar processos de llarg abast, que s'inicien a la democràcia del món clàssic, i que passen pel reflotament accidental a la modernitat, que són els que defineixen el món actual. Aquest camí històric és el que porta a les contradiccions actuals, on els vells ideals de la democràcia semblen haver perdut atractiu i fins l'apel·latiu emancipador en una dimensió col·lectiva. En aquest punt, s’aportaràn materials per al debat sobre l’estat actual de la democràcia i les perspectives a futur.

Així, l'objectiu final del curs és obrir una discussió sobre maneres efectives de gestionar els arguments i actituds de rebuig a la democràcia, que cada cop es troben més espolsats de vergonyes, especialment en els joves. Per això ha de resultar útil disposar d'eines i discursos per a incidir en la perspectiva democràtica a les aules, que representen petites àgores on els estudiants comparteixen les seves actituds.

Davant l'escenari polític actual, es planteja com a molt important la tasca cívica i pedagògica de reeditar debats sobre els valors compartits, el valor de la col·lectivitat a la pròpia vida i les actituds cíviques que resulten una base de convivència desitjable. Això ha de servir per a contrarestar tot un torrent de discursos de promoció dels valors individualistes i egoistes que, conscients o no, representen una constant erosió dels lligams de comunitat. I, cal recalcar, que aquesta és una activitat necessària tant des d'un punt de vista cívic com des de la pedagogia.

Formador/a: Constantí Gómez

   

Objectius 

1. Posar en relleu la definició de la democràcia com un òptim polític per a la societat, debatre sobre aquests valors positius, destacant-ne els punts forts com els més febles.

2. Generar estratègies discursives per a promoure el debat obert i els valors democràtics als diversos espais socials, en especial a les aules.

3. Fer front a dinàmiques de l'actualitat que relativitzen els valors de la democràcia en una comunitat i reclamen uns poc dissimulats girs cap al paternalisme o fins cap a l'autoritarisme.

4. Afirmar els valors socials comunitaris de la democràcia.

Continguts

• La política i la democràcia al món clàssic

- La república proletària atenenca, Aristòtil i el seu judici sobre la democràcia radical.

- La caiguda de la república atenenca i el descrèdit de la democràcia a la cultura occidental.

• El ressorgiment de la democràcia en seu moderna: accident i reforma.

- Revolucions, capitalisme i l'accident de la democràcia a les colònies angleses a Amèrica.

- El model de modernitat capitalista i la necessària "domesticació" de la democràcia.

• La situació de la democràcia actualment: flaqueses i reptes.

- La radicalització democràtica i les alternatives: la radicalització de l’individualisme a occident

- Els valors humans de la democràcia radical i els moviments socials: l’aula com a espai d’intervenció.

Avaluació

L’avaluació es realitzarà a partir del seguiment de les activitats proposades. Per cada bloc temàtic s’aportarà una exposició en format de diapositives i una tasca relacionada, a comentar als respectius fòrums temàtics, per tal de fomentar la discussió col·lectiva. 

     

Associació SAÓ Formació i Educació Permanent   

E-mail  saoeducacio@gmail.com